Dibuix Letícia 6 anys




L'etapa de l'edat de 6 anys representa un moment clau en el desenvolupament del dibuix infantil, per això ens trobarem amb un bon nombre d'exemplars d'aquesta edat. Es troba al final de l'etapa presquemàtica, la més característica de l'art infantil i el començament de l'etapa realista en què el nen va gradualment intentant dibuixar com els adults.




Es tracta aquest dibuix d'un típic paisatge amb casa i arbres, normal en una nena -Letícia- de sis anys, 6, que es troba en 1r d'Educació Primària.


El que tingui les extremitats inferiors i superiors dibuixades bidimensionalment ens indica que es troba en l'etapa presquemàtica. Normal per a la seva edat.
El que ja dibuixi el cos i braços d'un sol traç indica que ha començat la flexibilització de l'esquema i evoluciona cap a l'etapa del realisme.

Un detall curiós és que no dibuixi el pla del terra i no obstant això dibuixi el segon pla, en perspectiva al fons, de les muntanyes. L'espai intermedi, en blanc no constitueix un error de l'infant, sinó que significa que encara no sap resoldre el pla del sòl en perspectiva.
Alguns teòrics -potser no professors de dibuix- opinen que els nens consideren aquest espai com a espai de l'aire i que com l'aire és transparent no li donen color. Ens semblen elucubracions.

 Apostem més per la manca de tècnica. Encara que aquesta tècnica, repetim una vegada més, no s'ha d'ensenyar a dibuixar sense que abans el nen l'hagi comprès visualment i demani coneixements, aquesta tècnica per realitzar-la.

Que aquesta nena està ja en disposició d'ensenyar-l'hi  es pot determinar pel  dibuix de les dues façanes de la casa, la posició correcta de la xemeneia en el seu encaix amb la teulada, el que l'esquema de la casa estigui bastant complet amb detalls en les finestres, etc.

La rigidesa del traçat de la casa i de les muntanyes -fetes amb reglaments l'esquema complex dels raigs del sol, indiquen el perill del dibuix estereotipat, la nena necessita que l'estimulem perquè evolucioni i millori en el dibuix d'esquemes, detalls, volum, complexitats el color, i en la tècnica de representació de la perspectiva axonomètrica primer i cònica finalment.

La motivació, una clau per obrir moltes portes.



En els infants la motivació és molt important per a portar a terme diverses tasques.
Us deixo un text amb algunes recomanacions sobre com despertar aquesta motivació.





La dansa com a mitja d'expressió i comunicació



La dansa és una forma de comunicació artística i d'expressió d'emocions, sentiments, pensaments, imatges i estats d'ànim de l'ésser humà. També és un mitjà per entretenir-se, divertir-se i gaudir amb moviments rítmics del cos.

Per aquestes raons és una activitat summament beneficiosa en la formació de l'infant al satisfer la seva necessitat d'expressió i creació, a través del coneixement del seu propi cos, ajudant a descobrir les múltiples capacitats de moviment que aquest posseeix, d'acord al seu estat evolutiu ja el seu nivell de rendiment, canalitzant d'aquesta manera el seu potencial creatiu i energètic.





Bon Nadal!





Aquest blog es de Andrea Bernabeu Moreno.
expressió i comunicació bloc II.
 l'EAF1 UF5.  IOC